Un bateig en Burriana de José Merelo i Casademunt





Esta semana he tenido la oportunidad de adquirir un ejemplar de la obra de teatro "¡Un bateig en Burriana!", un juego bilingüe en un acto y en verso escrito por José Merelo i Casademunt 1833-1919), que se estrenó en Castellón en 1871. Esta segunda edición está fechada en 1910 e indica la representación de la obra, con gran éxito, en los teatros de la Princesa y de Castellón.

La Primera edición data del mismo aó del estreno de la obra y está publicada por la Librería de la Viuda de V. Perales de Castellón. 

La publicación tiene unas dimensiones de 21 x 14 cm y 26 páginas.

La obra está dedicada a D. José Castelló i Tárrega, natural de Vall de Uxó, de profesión periodista, fué el primer director del Heraldo de Castellón.

Otras obras del autor son; la filla d'un cadirer, Els pretendents de Quiqueta, Nòvio mut és més colgué, Un talent de carabassa, Tot ho apanyen els diners, Tres carabasses en un pomelo !!, o Vicente el latós !!.

La última representación en Burriana estuvo a cargo, en 2016,  del grupo de teatro del CEAM, bajo la dirección de Santiago Rios Guinot.

Os dejo el enlace para que podaís disfrutar de la publicación.

VICENTE RAMÓN CARDET MARTÍNEZ (1931-2016)


Fotografía Vicent Blasco Miró


La primavera Borrianenca es va tenyir de dol el passat 30 de maig, eixe dia ens deixava l’insigne borrianenc i poeta faller, Vicente Ramón Cardet Martínez. Serveixen estes línies com el mes sincer homenatge i recordatori de la seua trajectòria, pel que va ser un home bo.

Cardet, va nàixer a Borriana en acabar les falles de 1931, el 29 de març. Els seus pares, Vicenta i Vicente, tenien la llar familiar al carrer Marí on va viure una gran part de la seua vida.

De menut va cursar estudis al col·legi dels Carmelites, estudis que compaginava amb les obres de teatre tradicionals que el pare Alberto organitzava per Nadal amb el pessebre i que el van portar a interpretar el mateix sant Josep, l’últim any d'estada als Carmelites. Va ser este mateix instructor, el pare Alberto, el que el va ensenyar a llegir i a recitar, activitat que, segons ens va manifestar en mes d’una ocasió, “és l’única cosa que en esta vida ha fet bé”. Van ser els seus companys de col·legi Juan Vernia, Pipo el del carrer Marí, i uns quants altres.

Finalitzada la seua etapa de formació bàsica va passar a l’acadèmia Hermes, per a fer el batxillerat, i va continuar la seua faceta d’inclinació cultural i fallera, ja que el 1945, juntament amb Pepe Rufino, en apropar-se les falles, van aconseguir el permís del que era aleshores alcalde, Miguel Gil Viñes, per plantar una falla infantil al mateix carrer Marí. El monument va costar 1.200 pessetes que van ser arreplegades, com era costum a l’època, xavo a xavo. Encara que les falles infantils no estaven reglamentades, van competir amb la falla de l’Escorredor, que va promoure Vicente Guerola, i una altra que va ser plantada al carrer de Mariano Benlliure.

La inclinació cultural de Vicente Cardet pot ser que estiguera influenciada per alguns dels seus familiars, i especialment pel mes cèlebre de la família: l’avi patern, conegut amb el mal nom del Saboner, “home bo i ciutadà exemplar”, que va arribar a ser director de la banda filharmònica, desprès que el titular sofrira el que podríem dir un accident domèstic, ja que en tirar a beure d’una bóta de vi sense broca, es va tacar tot, es va enfadar i va dimitir. El Saboner va ser qui va compondre la música dels quasi 40 rosaris, partitures originals que van ser entregades, en faltar el familiar, per Vicente, al cura de l’església, com una mostra més de la seua generositat pel nostre poble.

Totes estes inquietuds culturals es veren plasmades el 1954 en constituir, juntament amb Pepe Calpe, Joaquín Urios, Santiago Izquierdo (una de les persones que més ha apreciat en este món), Vicente Monsonís Moros el Poeta, el gran Pepe Esteve, Vicente Mesado, Pepe Maren, Emilio Chermá, Batiste Ríos i probablement alguns altres, l’Agrupación Borrianense de Cultura, nascuda per a cobrir l’espai cultural de la nostra ciutat, fins aquella data inexistent, i que seria impulsora després de la publicació més encertada de la nostra història, el Buris-Ana, de la qual, com no podia ser d’una altra manera, el nostre personatge va ser principal impulsor juntament amb Roberto Roselló, Enric Safont i altres, a més a més dels abans esmentats.

Una de les primeres activitats de la recent formada ABC va ser la posada en escena d’una obreta que inicialment estava escrita en tovallons de paper de l’Olivereta i entre glop i glop de “xampany de gatillo”, és a dir, el tradicional “sifó”.

Es va estrenar al Teatre Principal el 16 de setembre, un dia en què va ploure a bots i barrals. Va estar interpretada, entre altres, per Vicente Cardet, Rosita Izquierdo, Juan Ripollés, Pepe Aymerich, Cardet  va interpretar el paper d’Èdip rei. El discurs inaugural va estar a càrrec de Pepe Calpe Usó.

Podríem recordar també la interpretació de l’obra El carro de Tespis dins de les proves del Concurs Nacional de Teatre, on una Alicia Pérez magnífica feia el paper de Joana d’Arc al Teatre Romea de Múrcia i on Vicente Cardet va conèixer l’actor Guillermo Montesinos que, en aquella època, portava una colla de Castelló, com la pròpia de l’ABC, i amb el qual va fer una gran amistat.

O la no menys interessant interpretació del Tenorio, on la jove Antoñita Palacios feia de Doña Inés i on Don Juan, interpretat per Cardet, va ser capaç d’encarregar-se de tot, decorats, vestuari, llums, maquillatge, de tot, de tot menys d’estudiar-se el seu paper, ni que dir que la representació va ser un desastre i en lloc de dos dies que estaven previst de funció, sols se’n va realitzar mig.

Amb la seua inquietud periodística, desenvolupada al Buris-Ana, cal destacar la creació i direcció de la revista parlada Mar y Huerto que es va iniciar el 1965 i que va ser tot un èxit. Però no sols esta ha sigut la seua participació en este sentit, ja que va ser locutor de l’antiga Ràdio Borriana, va ser creador i principal impulsor del programa radiofònic de falles El cimbolet, que es va emetre a Ràdio Color, emissora amb la qual també va realitzar cròniques esportives de l’esport més autòcton de la nostra terra, la pilota valenciana.

Va conèixer la seua dona el 1955, tot just quan va ser reina fallera de Borriana. Aquell exercici que va començar tard, el 9 de març, va tindre una intensitat desmesurada, la Junta Local Fallera va cessar en bloc per ordre de l’alcalde Joaquín Urios, i Vicente Cardet, juntament amb Paco Usó, el Curro, es van fer càrrec de la labor de la Junta.

Aquells probablement eren altres temps, l’assistència al pregó de les festes de la Magdalena de la reina fallera de Borriana era imprescindible i per al trasllat res de millor que el cotxe oficial, oficialment reconegut com el cotxe de línia.

Els nuvis van durar sis anys i, el 25 de maig de 1961, van contraure matrimoni, del qual han nascut un fill i tres filles, Vicente José, el major, Míriam, Salomé i Judith, la menuda.

Vicente Cardet no ha conduït mai, deia que perquè sempre havia tingut animadversió al cotxe i sempre el varen portar uns i altres, el vehicle més automatitzat que va conduir va ser una bicicleta.

Al món de les falles, va ser faller de l’Escorredor, del barri d’Onda, de la Mota i d’alguna falla més.

Va ser poeta, escriptor, prescriptor i crític faller, mestre de la ploma i amb el seu bon saber fer va ser mantenidor del cinquantenari de les falles de la Mercè, de la Vila, de la del barri d’Onda i la del barri de la Mota. Va presentar els actes d’exaltació de les reines falleres de Borriana en els exercicis fallers de 1956, 1958 i 1964. Va ser mantenidor de quasi la totalitat de les falles de la nostra població i d’entre estes del Ciclista, de Calatrava, la Mota, Sant Blai i l’Escorredor, la Vila, l’Onda i la Mercè.

Va participar en nombrosos homenatges, sent juntament amb Pepe Esteve els principals precursors de l’actual Homenatge a la reina fallera de Borriana. A les seues recordades intervencions cal destacar que va ser distingit amb el primer premi el 1994 i el 1998.

Va escriure la lletra de diferents himnes fallers i especialment la de la falla Barri d’Onda, on participà en cremar-se el monument en la seua reconstrucció, juntament amb tot a aquell moviment de crítics i artistes fallers que van fer possible aquell miracle faller.

Vicente Ramón Cardet Martínez, ha estat exportador de borrianerisme a tot arreu i, bé com a mantenidor, presentador o autor del llibret, ha estat a les poblacions de València, Manises, Alzira, Gandia, Paterna, Benicarló, Xàtiva, Silla, Catarroja, Alfafar, Mislata, Torrent, Sagunt, Aldaia i Puçol. A les fogueres d’Alacant també guarden un bon record d’ell.

L’ordinador va ser sempre el seu pitjor enemic, “això de la rata no ho puc suportar”, escriu millor a màquina, la tradicional, “la trilladora”, com li deia col·loquialment. I també a mà com ho feia Pepe Esteve, el més gran. “Jo li passava els textos a màquina,” contava, “era l’únic que entenia el que posaven aquells tovallons tacats amb tanta genialitat, perquè Pepe sempre tenia 17 o 18 minuts genials”.

Entre les seues crítiques (criticant la recent llibertat de premsa promulgada pel ministre Fraga):

“Molt de merengue has posat
en la llibertat, fulano,
però serà llibertat?
O serà braç de gitano.”

O aquells altres versets de la falla del camí d’Onda:

“Contractista de Catanga
per a vivendes de mandanga.”

O els altres de la falla del Garbó:

“El whisky del pobret
llimonà de paperet.”


La seua genialitat ha segut desmesurada, el seu enginy ens ha fet riure, la seua sensibilitat, en ocasions, plorar. Per a mi ha sigut i serà per sempre el meu mestre, ell m’ha ensenyat el que sé, d’escriure i de parlar, i per això, com que “de ser bien nacido es ser agradecido”, li estic molt agraït.

Al 2007, les falles de Borriana, a proposta de la falla Barri La Mota, va decidir tributar el seu homenatge mes sincer per a la seua persona. Homenatge al que es va sumar el Grup d’Estudis Històrics Fallers que presidia el malaguanyat faller Joaquin Ortells Vernia.

Ara mira des del cel el nostre poble i junt al fuster escriu versos plens de sentiment i amor per a Borriana i les seues falles. Descansa en pau amic, mestre, però no deixes mai d’escriure i pensar en les falles allà on estigues. Nosaltres i jo particularment, no t’oblidarem mai.



Imágenes del puerto de Burriana, un mar de recuerdos.






Hace unos días Roberto Roselló, apelaba a un supuesto síndrome de diógenes, por ser coleccionista de todo aquello que en un momento u otro de su vida ha formado parte de ella. Un recorte de periódico, una entrada de cine, un programa de un acto, fotografías, cintas de casete, cintas de vídeo, cintas de Súper 8 e incluso de 8. Somos unos apasionados del "trasterio" y de guardar todo aquello que en su momento no tenía ni importancia, ni consideración y que hoy forma parte de la historia, de la historia de la que hemos sido parte y de la historia en la que muchos de nuestros antepasados han sido protagonistas destacados.

De ese baúl de los recuerdos, que más que un baúl es un almacen, "una planteta baixa", recuperé algunas cintas de super 8 de mi padre, Juan Tejedo Burdeus, junto a ellas, una máquina de empalmar cintas, el adhesivo, la guillotina, un proyector, el tomavistas y un magnetofón Grunding Stereo, que tras una laboriosa sustitución de las bandas elásticas que hacían girar sus poleas, (mérito indiscutible de mi buen amigo Joan Piquer Alemany "Piquer") todavía funciona. No obstante es el único equipo que funciona, el resto forman parte del museo de herramientas/aparatos que mi hermano y yo, heredamos orgullosos de nuestro querido padre.

Me empeñé en recuperar el contenido de aquellas cintas de Súper 8 y para ello me volví loco buscando por todos los lados un proyector sonoro, por si aquellas reliquias repletas de imágenes con muchos años, además tuvieran sonido. Apelé a la generosidad de diversos amigos, Enric Safont, Vicente Felis, el suegro de Francis Orenga, Joan Piquer (que siempre tiene de todo). Fuimos capaces de recuperar entre cinco y ocho proyectores, ninguno de ellos acabó funcionando, lámparas fundidas, poleas que no giraban, etc. Muertos y heridos de guerra, de la guerra de la vida.

Al final internet nos dió la última oportunidad y adquirí un proyector de Súper 8, sonoro y que afortunadamente funciona de maravilla y que me ha permitido extraer recuerdos en imágenes como las que tenéis aquí. 

Unas imágenes que mi padre filmó en el puerto de Burriana, en un domingo familiar y donde he suprimido la parte de la familia por aquello de preservarla y tampoco cansaros con contenido irrelevante.

Veréis un camión repartiendo pescado por la actual avenida de la Mediterránia, la parte del tinglado y las barquitas de remos de Sanz que hacían el deler de muchos de nuestros conciudadanos e incluso de vecinos de otras poblaciones que se acercaban a nuestro mar, yo las recuerdo veladamente, como un sueño en lo más profundo de mi memoria. En estas imágenes familias de hombres y mujeres del mar, como la Familia Anda, la Familia Gurrea, la Familia Palmer y la Familia Company. Seguro que me dejo algunos de los protagonistas de este corto, pero espero vuestra aportaciones para modificar o añadir si fuera necesario.

Sirva pues esta publicación como el sincero homenaje a los hombres y mujeres del mar y como no también a mi padre, Juan Tejedo Burdeus, por llevar siempre viva la afición de hacer de la cámara, fuera fotográfica, de Súper 8 o posteriormente de vídeo, la prolongación de sus ojos.

1997 - Juan Emilio Gumbau González, Mantenidor de la reina fallera infantil 1997




Juan Emilio Gumbau González (Borriana 1970) .- Ha sigut per dos voltes mantenidor de les reines falleres de Borriana, en 1997 de la reina fallera infantil Lidia Gil Sánchez i en 2002 de la reina fallera Gloria Pastor Aymerich.

Juane Gumbau, va cursar els seus estudis al col·legi salesià  de Borriana. Professor, poeta, escriptor i dramaturg, es va llicenciar en Filologia hispànica, en les especialitats de Literatura Espanyola i Literatura Valenciana.

És autor de les novel·les L’àngel de la mort, Tal com caragols de mar, L’àngel redemptor i El clarió màgic del iaio Joan, entre altres, a més de diversos contes i un llibre de viatges.

Ha rebut premis i reconeixements per la seua tasca lliteraria.

La figura del seu pare, el benvollgut mestre i faller, Joan Gumbau Palmer, el va introduir amb el mon  de les falles, on ha publicat treballs magnífics als llibrets fallers i ha sigut autor de encertades critiques falleres que han contat amb el reconeixement dels jurats, obtenint els premis de ingeni i gràcia o a la millor critica local. Ha sigut també autor de nombroses “pleitesies” a les reines falleres de Borriana.

Juan Emilio Gumbau González es un gran amic i es mereix la reproducció de la seua intervenció com a mantenidor del 1997, per reviure la essència i la joventut de les joves promeses que fa dinou anys, heu eren del mon de les nostres falles.



Gravació del mantenidor Juan Emilio Gumbau González 1997






1993 - Acto conmemorativo del 50 Aniversario de la Junta Local Fallera de Burriana



Mi querido amigo Quino Puig Safont​, regalo en el día de los Reyes Magos, del baúl polvoriento de la buhardilla, este  video, realizado por Migue Ruiz Nebot​ (en aquellos años un joven inquieto que complementaba el negocio familiar de la fotografía con las primeras iniciativas de vídeo y que hoy sigue luchando en ese apasionante mundo creativo junto a su hermano Luis Javier Ruiz Nebot​ ), recoge la celebración del acto de conmemoración del 50 aniversario de la Junta Local Fallera Burriana​, celebrado el 12 de marzo de 1993 en el Llar Fallero de Burriana ubicado en la Plaça de l'estacioneta, s/n. La Reina Fallera de Burriana que tuvo el honor de presidir los actos cincuentenarios, fue la Srta. Lucia Pérez Barber, el Presidente de la JLF el Sr. Salvador Molina Giménez y el Alcalde de la Ciudad el Sr. Joan Sanchordi Pitarch.

La Comisión organizadora estuvo presidida por el concejal y presidente de la JLF, Salvador Molina Giménez; en la coordinación general y presentación del acto el señor Jorge Tejedo​ y fueron miembros de la misma los integrantes de la ejecutiva de la JLF de 1993, Juan Antonio Huguet Zaragoza, Francisco Lloret Ferrada, Juan Tortosa Julian​, Salvador Boix Mesado, Raul Capella Claramonte​, Mireia Soriano Valls, Juan Francisco López Ibáñez, Jovi Moreno​, Sara Molina​,  Xavi Navarro Palau​, Miguel Izquierdo Burdeus y José Tornador Varea; los señores José Aymerich Tormo, Santiago Rios Guinot, Rafael Arribas Abella y Joaquin Ortells Vernia, por el Grup d'estudis historics fallers; los señores José Ramón Boix Monrraval, Joaquin Albert Serra, José Montoliu Aymerich, Javier Perelló Oliver y Salvador Asensio Ramia, por los presidentes de JLF; los señores Juan Gumbau Palmer y Josep Manuel Palomero Almela, por los mantenedores y los señores Francisco Paco Ventura Fonfria, Benjamin Monfort Felis, Vicente Borja Valls y Ramón Peris Peris, por los pregoneros.

Gracias a RUIZ FOTOGRAFOS​, por dejarme publicar este fragmento de la história de nuestras fallas.